2014 La Patagònia

E

l dimarts 14 d’octubre deixem enrere el Parc Natural de les Torres del Paine, on hem acampat els últims quatre dies en dos llocs diferents per tal de caminar i contemplar l’entorn de les Torres del Paine. Al migdia traspassem el llac Pehoé amb la mateixa embarcació que ens hi havia dut feia dos dies, aquesta vegada les aigües estaven més tranquil.les. Ens dirigim a Puerto Natales, de camí a l’illa gran de Terra del Foc. Resseguim el llac Sarmiento, des d’on encara podem observar el massís del Paine, i ja més aprop, els contraforts dels Andes australs que formen la Cordillera Sarmiento. Més endavant passarem per la vora del Llac del Toro.   

Seguim la Ruta 9 des de Cerro Castillo (Xile), on es pot enllaçar amb la mítica Ruta 40 de la Patagònia Argentina al poble de Cancha Carrera. Hi varem passar feia quatre dies, i aquesta vegada continuarem per la banda Xilena, que segueix paral.lela a la ruta Argentina fins a Puerto Natales.

La Ruta 9 és la carretera més austral de Xile; uneix la regió de Magallanes i l’Antàrtica Xilena, passa pel poble de Cerro Castillo i Puerto Natales. En la província d’Última Esperanza, continua per Punta Arenas fins al poble de Rio Amarillo, a la província de Magallanes. Seguint la Ruta 9 es pot contemplar la serralada Sarmiento en tota la seva diversitat de formes i altituds, és el punt més austral dels Andes abans que aquests es difuminin pels fiords xilens en arribar a l’estret de Magallanes. Tot i que els seus pics perden alçada, se’n veuen de considerables per la seva magestuositat i per les seves espectaculars glaceres; alguns tenen més de 2.000 m d’alçada.

   

   Només entrar a Xile es veuen els prats on pasturen els ramats de bestiar oví, boví i cavallar; són més verds que els de la Patagònia argentina, ja que són més propers a l’Oceà Pacífic. Els rius que baixen de les muntanyes, reguen la plana patagònica xilena. Podem contemplar també les típiques estancias, propietats immenses