Viatge per l'est de Sicília i les illes
Vulcano, Lípari i Stròmboli de les Eòlies
del 9 al 18 d'octubre de 2015
El volcà Etna amb una boina de núvols vist des de l'avió
2014 La Patagònia
E
|
Seguim la Ruta 9 des de Cerro Castillo (Xile), on es pot enllaçar amb la mítica Ruta 40 de la Patagònia Argentina al poble de Cancha Carrera. Hi varem passar feia quatre dies, i aquesta vegada continuarem per la banda Xilena, que segueix paral.lela a la ruta Argentina fins a Puerto Natales.
La Ruta 9
és la carretera més austral de Xile; uneix la regió de Magallanes i l’Antàrtica
Xilena, passa pel poble de Cerro Castillo i Puerto Natales. En la província d’Última
Esperanza, continua per Punta Arenas fins al poble de Rio Amarillo, a la província
de Magallanes. Seguint la Ruta 9 es pot contemplar la serralada Sarmiento en
tota la seva diversitat de formes i altituds, és el punt més austral dels Andes
abans que aquests es difuminin pels fiords xilens en arribar a l’estret de
Magallanes. Tot i que els seus pics perden alçada, se’n veuen de considerables
per la seva magestuositat i per les seves espectaculars glaceres; alguns tenen
més de 2.000 m d’alçada.
Només
entrar a Xile es veuen els prats on pasturen els ramats de bestiar oví, boví i
cavallar; són més verds que els de la Patagònia argentina, ja que són més
propers a l’Oceà Pacífic. Els rius que baixen de les muntanyes, reguen la plana
patagònica xilena. Podem contemplar també les típiques estancias, propietats immenses
2014 Camí de Cavalls
El Camí de Cavalls (GR 223) és un espectacular sender que dóna la volta a l’illa de Menorca tot passant, en la seva major part, pel litoral. Es tracta d’un camí de ronda dividit en 20 trams que sumen en total 185 km. El desnivell acumulat és de 3.200 m i el punt més alt de l’itinerari ateny 135 m d’altitud.
Aquest camí va ser impulsat com a via pública pel Consell Insular de Menorca a final de 2009, després d’una campanya de sensibilització dirigida als propietaris de finques reticents a aceptar-ne l’ús públic. En la seva Guia des Camí de Cavalls de Menorca (1997), Joan C. de Nicolás Mascaró es fa ressò de la reivindicació popular d’aquest camí i de les dificultats que es van haver de superar.
Ara, però, el Camí de Cavalls ja consta com el GR 223 dins la Xarxa de Camins Naturals de l’Estat; i és, sens dubte, el més ben senyalitzat de tots els que hem gaudit fins ara. Centenars de portells típicament menorquins, fets de pedra i fusta d’ullastre, faciliten el pas per les finques privades. Aquests portells es tanquen gairebé sols per l’estudiada inclinació de les portes. Hi ha també nombrosos indicadors, panells informatius i més de 2.300 estaques clavades a terra, en les quals consta el sector i el punt de situació dins l’itinerari. Tot plegat fa que perdre’s seguint aquest camí sigui gairebé impossible.
La funció bàsica del Camí de Cavalls, ja des d’antic, és comunicar tota la costa de l’illa per tal de poder accedir a les cales i a les platges; però, a partir del segle XVI, en què les incursions de les naus turques sovintejaren, el camí tingué també la funció de comunicar la vintena de torres de guaita que vigilaven la costa de l’illa.
A partir del segle XVIII, durant la dominació britànica de Menorca, aquesta funció militar encara es va fer més patent. Els anglesos ocuparen l’illa el 1708 durant la Guerra de Successió i Espanya no la va recuperar fins al 1802, després del Tractat d’Amiens.
Els anglesos instal·laren bateries de costa, eixamplaren el Camí de Cavalls, modernitzaren les torres de guaita i obriren camins, com ara el Camí de Kane, que unia Maó i Ciutadella i que fou fet durant el mandat del governador Richard Kane. També es bastiren fortificacions, com Fort Marlborough. Tot plegat per a defensar l’illa dels atacs d’espanyols i francesos, que també l’ocuparen durant set anys (1756-1763).
17
EL CAMÍ DE CAVALLS - GR 223 (Menorca - Balears).1ª part
El Camí de Cavalls al seu pas per la Torre d’Alcalfar (1786-1787)
Centenars de portells i de rètols i més de 2.300 estaques marquen perfectament el Camí de Cavalls.
A Menorca es conserva una raça de cavalls autòctona. Els cavalls més valorats i genuïns són els de color negre.
-
Subscriure's a:
Missatges (Atom)